La Vella Quaresma

Els nens i nenes de l'Aula d'acollida del Centre d'Estudis Mollet, després de passar-nos-ho molt bé per Carnestoltes, no ens volíem perdre una tradició més de la fer una cultura catalana i em decidit fer una Vella Quaresma per poder comptar els dies que resten per la Pasqua i l'arribada de la Primavera.

Us mostrem unes quantes fotos de la nostra Vella Quaresma i com l'hem fet.

Carnestoltes

Els nens i nenes de l’Aula d’Acollida, aquest any em celebrat el Carnestoltes, em fet mascares de guix.

Material per fer les mascares

- Guix
- Un gibrell ple d’aigua
- Tisores
- Crema hidratant per la cara.
- Temperes de colors
- Pinzells
- Purpurina
- Vernís

Com fer les mascares

Primer de tot ens hem de posar un mocador al cap i protegir-nos la roba que portem per no embrutar-nos, tot seguit ens posem crema hidratant a la cara, perquè no se’ns enganxi la màscara a la pell i ens la puguem treure.

Després tallem el guix a tires i el mullem dins el gibrell d’aigua, tot seguit l’apliquem a la cara de la persona que li estem fent la màscara, fins acabar un rotlle sencer de guix.

Quan acabem tot el guix esperem uns minuts que s’eixugui i retirem la màscara de la cara. La deixem eixugar un dia.

Al dia següent amb l’ajuda d’un paper d’escata li traiem els bonys i després, ja podem pintar amb els colors que nosaltres vulguem, hem de tenir molta cura de no embrutar la classe, per això és convenient posar paper de diari sobre les taules.

Quan la pintura està seca li podem afegir purpurina i després vernísem les mascares.

Decoració Aula

Aquests dies també em decorat la classe amb un Carnestoltes i mascares de paper. Us pengem algunes fotos perquè ho pugueu compartir amb nosaltres.

A nosaltres ens agrada molt com a quedat la classe.

Els Alumnes de l’Aula d’Acollida

El Nadal

Aquest Nadal els nens i nenes de l'Aula d'Acollida vam fer postals. Primer vam decorar les postals i després les vam enviar per correu (Vam escriure els noms de tots els nens de la classe i cada nen va agafar un paperet).
Així tots vam rebre una postal a casa nostra, que ens la va deixar el carter a la bústia.

Tambè vam decorar la classe amb un gran avet de Nadal, el Pare Noel, Els Reis Mags d'Orient, el Caga Tio i molts regals.

El Raduane acabant els Reis.

La Diana i el Benyamine embolicant regals.

L'Ouarda acabant el Pare Noel.

El Benyamine, el Fernando, l'Ouarda i la Diana.

Unes vacances molt especials

LES VACANCES DE NADAL

Jo aquestes vacances he acabat els deures i el Nadal l’he passat molt bé amb la meva cosina, la meva mare el meu pare i uns amics de la meva mare i del meu pare.

El Pare Noel ha portat molts regals un gos que dorm tot el dia i es un joguet i més coses que m’ha portat unes sabates molt boniques, uns pantalons molt, molt bonics i un jersei que m’ha agradat molt. M’ha agradat molt el que m’ha portat el Pare Noel.

I la nit vella també m’ho he passat molt guai. A Romania és una festa molt xula. He anat a la muntanya i després per arribar més a munt teníem que anar amb el cremallera i he vist la neu i estava molt bonica nosaltres per veure la neu hem anat la Vall de Núria he anat amb la meva mare, el meu pare i la meva cosina.

Un altre dia he anat al Sant Martí de Centelles, per dormir amb uns amics de la família i m’ho he passat molt bé a les vacances de Nadal .

Adéu

Diana Sora

Unes Vacances de Nadal una mica tristes

El dia 19 de Desembre vam acabar el col·legi i ens van donar les notes i vam fer el dinar de Nadal, l’amic invisible i de 16:00 h a 17:00 vam fer una festa a la pista. Després vam marxar tots cap a casa.

El 24 de desembre no vam celebrar res perquè el meu pare no volia, així doncs, va ser un dia normal.

El dia 25 de Desembre no vam celebrar res, perquè els meus pares no tenien ganes.

El dia 26 de Desembre no vam celebrar res i per mi es un dia normal.

El dia 31 de Desembre vam sopar el meu pare,la meva mare i jo. A les 24:00 vam menjar raïm i vaig anar a dormir a les 3 de la matinada.

L’u de Gener del 2009 per any nou vam anar a dinar a casa de la meva àvia.

El 5 de Gener vam anar a veure les carrosses dels reis amb les meves cosines.

El 6 de Gener els reis no em van portar res perquè, no faig deures i tampoc faig cas i per això , no em van regalar res. Nomes 30 € ,que em va donar la meva àvia.

Adéu, fins un altre.

Keila Roman González

El Piano (Poesia)

El piano

Les tecles del piano
avui s’han revoltat,
i tant blanques, com negres,
han fugit del teclat.
Es creuen maltractades
i volen demostrar

que poden tocar soles,

sense els dits d’un tirà.

El piano badalla
amb boca sense dents,
i es torna el més inútil
de tots els instruments.

Joana Raspall

Raquel Millán

Hola! Som els alumnes de l'Aula d’Acollida. La nostra professora és diu Raquel. Es una noia molt maca, que ens ajuda a tots. Està gairebé sempre molt contenta i si fem alguna cosa dolenta no s’enfada.

Hem decidit posar la seva foto al bloc perquè es la nostra professora i ens feia molta il·lusió que la coneguéssiu. És molt guapa i es vesteix molt bé. Sap moltes coses relacionades amb el coneixement de les persones.

Amb la seva ajuda aprens ràpid i moltes coses interessants, i sobretot la llengua catalana que hem aprés molt vocabulari a traves de jocs.

L’any que ve vindran nous alumnes i alguns de nosaltres ja no hi serem, però sempre recordarem a la nostra professora.

Tots els Alumes de l’Aula d’Acollida

Keila Roman González

Em dic Keila Roman González tinc 13 anys, vaig néixer l’any 1995 i visc a Mollet del Vallès.
M’agrada escoltar música flamenca i sóc molt moguda i trapella, no paro mai quieta.

Keila Roman González

Les Festes de Nadal

Las Vacances de Nadal

El primer dia de vacances vaig anar a casa de la meva tieta per estar amb els nens jugant i em vaig quedar a casa d’ella. Desprès hem anat a Barcelona a veure uns amics. Quan vam tornar de Barcelona vam anar veure un partit de futbol.

Al dia següent vam anar a Santa Perpètua amb els meus amics a sopar i després el meu tiet ens va vindre a buscar i vam anar a casa a dormir.

Al dia següent vam estar amb la meva mare i la meva tieta arreglant un armari i tot seguit vam sortir a fer una volta per Mollet amb bicicletes. Mes tard vam anar a dinar a casa i vam fer cantar a l’ocell, la forma en que vam aconseguir que cantes va ser posant lo al sol.

Al dia següent van venir els meus tiets de Tarragona i els seus fills. A la tarda vaig anar amb els meus amics a passejar, més tard va anar a casa del meu amic Jusef a sopar al acabar de sopar vam sortir junt a fer un vol amb unes amigues a les 12 de la nit he tornat a casa.

Al dia següent em vaig llevar a l’una del mig dia vaig dinar i al acabar vaig mirar la televisió.

El dijous vam tornar a l’escola.

Raduane Sebraoui

Poesia "La dona i el gos"

Els nens de l'Aula d'Acollida em après una poesia nova.

La dona i el gos

Donya Marieta
cerca a la cuineta
un os per al gos
no en troba ni mica
tot era ben fosc
al plat i la pica.

Va cal carnisser
per comprar-li tripa
quan tornava, el gos
ja fumava pipa.

Fernando Enrique Aguilar

Hola! Em dic Fernando Enrique el meu pare porta 6 anys i la meva mare 4 anys a Catalunya i jo porto vuit mesos aquí. M’agrada molt la platja.

La meva mare es diu Susana Isabel, el meu pare es diu Saul Gabriel i el meu germà es diu Xavi Saul i per últim el meu tiet es diu Claudio Ignacio.

Trobo a faltar els meus cosins també els meus amics que són de Xile.

Jo tic deu anys i aquí també tic molt amics que es diuen: Àlex, Marc V., Marc G., Angel i Marc X., tots tenen deu anys i van a la meva classe.

Fernando Enrique Aguilar.

Diana Sora

Hola; em dic Diana i tinc 10 anys, i sóc de Romania i vaig arribar a Catalunya a l’abril de l’any passat. Aquí faig 5 de primària, ara visc amb la meva cosina, ella es diu Georgiana, la meva mare es diu Elena i el meu pare es diu Vasile. Els meus pares fa molts anys, com quatre o cinc que estan aquí a Catalunya.

A mi m’agrada molt viure a Catalunya, encara que també m’agradava viure a Romania, perquè allà hi viu la meva família, amics i la meva àvia, jo quan vivia a Romania vivia amb ella, perquè els meus pares estaven aquí.

Estic molt contenta d’estar aquí, però si que trobo a faltar els meus amics de Romania.

Diana Sora

Tania Cebotari

Hola! Hem dic Tania. Tinc 16 anys i estic estudiant al Centre d’estudis Mollet. Sóc de Moldàvia, un país petit però molt bonic i amb gent molt simpàtica. No tinc germans però tinc uns pares que m’estimo molt. A Catalunya porto un any i he tingut molta sort, perquè he tingut una professora molt comprensiva que m’ha ensenyat tot més fàcil i que sempre ha sigut al meu costat ajudant-me.

No m’agradava molt Catalunya però amb el temps he fet amics i és més divertit. He aprés una mica el català i és més fàcil entendre a la gent i també estudiar.

Tania Cebotari.

Carlos Martínez

Hola!!

Jo em dic Carlos, tinc 12 anys, visc a Mollet del Vallès. Tinc un germà que es diu Adrian Martínez, m’agrada jugar a futbol i m’ agrada menjar macarrons .

Tinc una avia que es diu Ana i el meu avi es diu Sebastian.

Estic fen català amb la Raquel .

Jo tinc una cosina que es diu Carmen i la meva tieta es diu Grego. El meu pare es diu Paco i la meva mare es diu Rosario .

Carlos Martínez

Rasul Dishekov

Hola!!!

Em dic Rasul. Tinc 13 anys visc a Mollet del Vallès, però jo sóc Rus .Fa un any i mig que estic aquí. M’agrada molt viure en Espanya tinc molts amics i amigues.

A mi m’agrada molt jugar a futbol, vaig a futbol amb un equip que es diu “La Molletense”. Vaig a segon d’ESO, el meu col·legi es diu C.E.Mollet.

És molt fàcil aprendre l’Espanyol. Jo sóc un seguidor del Barça!!! A mi m’agraden molt les patates fregides, el pollastre i altres coses.

Tinc una germana que es diu Fatíma i té 19 anys. La meva germana està estudiant per ser hostessa d’avió.

Rasul Dishekov!!!!!!

DIU LA PAPALLONA

Aquesta és una poesia que em treballat a l'Aula d'Acollida.

DIU LA PAPALLONA

Papallona encisadora

jo, lleugera i voladora,

tendrament, en dia bo,

vaig de l'una a l'altra flor.

Com a il·lusió tan bella

cal no haver-me, fora un crim.

Per als ulls só maravella

i dins la mà, polsim.

Josep Carner

Benyamine Akchichou

Hola !!!

Em dic Benyamine, tinc 13 anys , jo sóc Marroquí, m’agrada molt jugar a futbol .
Fa cinc mesos que estic a Espanya.

Jo tinc tres germans i una germana. La meva germana té 15 anys i estudia a la mateixa escola que jo. Ella fa 4t d’ESO. Jo visc a Mollet del Vallès i faig 2n d’ESO.

A mi m’agrada anar amb bicicleta, anar al parc, jugar i mirar a la televisió els partits de futbol.

Els plats que més m’agraden són: la truita de patates, el cuscús i les galetes de xocolata.

Jo tinc molts amics a fora de l’escola.

Benyamine Akchichou

Ouarda Akchichou

Hola, em dic Ouarda tinc 15 anys. fa cinc mesos que estic a Catalunya. Jo sóc del Marroc.

Jo estic molt contenta d’estar aquí amb la meva família.

A mi m’agrada moltes coses de Catalunya: té uns Supermercats molt grans i amb moltes coses, m’agrada molt la programació de la televisió, jo veig la tele d’aquí, ja que no tinc antena parabòlica.

Jo tinc cinc germans, el meu germà gran es diu Youssef té 18 anys, jo sóc la segona més gran, el meu segon germà és diu Benyamine té 13 anys, i va a la mateixa escola que jo, després ve el Mohamed que té 10 anys i va al CEIP Montseny i fa a cinquè de primària. El meu últim germà es diu Moahssin i té 6 anys va a la mateixa escola que el Mohamed i fa 1r de primària.

Jo i el Benyamine estudiem al Centre d’estudis Mollet.

El que més trobo a faltar del Marroc són els meus avis que viuen allà. Ells viuen a un poble que es diu Al Hoceima.

0uarda Akchichou.

Estefania Sanguina

¡Hola! Em dic Estefanía tinc 15 anys, sóc de Paraguai vaig arribar a Catalunya fa 9 mesos.
M’agrada molt la música i veure els meus amics del meu país, ara només els puc veure a través d’internet.

Tinc 4 germans. Al Paraguai només n’hi ha una que té 19 anys, és diu Gladis, el meu germà gran que té 22 anys està vivint a Santander, és diu Ever i el meu germà petit, que és diu Manu i jo vivim amb els meus pares a Mollet del Vallès.

El meu germà petit té 5 anys i va a P5 a l’escola Montseny.

Quan vaig arribar encara no anava a l’escola. Em vaig matricular a finals de curs, per això vaig haver de repetir 3er d’ESO.

Encara em costa una mica parlar en català però amb dedicació segur que en un any ja el parlaré i l’entendre millor.

El que més trobo a faltar a Catalunya són les tardes de diumenge que sempre quan feia molta calor les meves cosines i jo anàvem a la plaça del poble.

Jo al Paraguai vivia en una ciutat que es diu Fernando de la Mora amb la meva avia. A casa de la meva avia vivíem la meva germana gran, el meu germà petit, la meva cosina i jo.

Una de les coses que més m’agrado de Catalunya és la platja.

Estefanía Sanguina